Can Mestres

Can Mestres

«Durant anys, molts dels masos de Port foren regats per les aigües del canal de la Infanta, inaugurat en el primer terç del segle passat i convertit oficialment en claveguera ja en els anys setanta del segle actual. El 1969 encara hi caigué un cotxe dins. El canal, encara no cobert del tot en el seu darrer tram, que passa prop del cementiri, esdevingué lentament claveguera a cel obert i perdé les seves funcions en desaparèixer mas darrera mas, fins quedar pràcticament només algun hort supervivent, com el de Can Mestres, al costat del barri de Can Clos.»

Aquestes línies ens donen bona mida de la importància que té avui Can Mestres per entendre com eren els masos que fins no fa tants anys encara es podien trobar per aquestes contrades. Aquest breu text  pertany al capítol sobre el barri de Port que Jaume Fabre i Josep M. Huertas Claveria escrigueren a mitjans dels anys 1970 pel seu monumental recull sobre els barris de Barcelona i la seva configuració i història, i concretament a la seva quarta entrega [Tots els barris de Barcelona, Vol. 4 (Els Tres Turons i els barris de Montjuïc); Edicions 62; Barcelona, 1976].

Cal tenir present, com es diu a la publicació «Masies de Barcelona», de l’Ajuntament de Barcelona (2009), que pel que fa als barris de la Marina de Port i la Marina de Prat Vermell, “hi ha hagut terrenys de cultiu fins fa una seixantena d’anys. Només cal dir que, a la primeria dels anys cinquanta del segle passat, a banda i banda del passeig de la Zona Franca tot eren camps fins a la platja de Can Tunis.” Només a aquesta zona s’hi té constància de mig centenar de masos.

Proposar una sortida com la de Can mestres ens va semblar que entroncava perfectament dins dels plantejaments del projecte «De la indústria a la cultura», doncs a banda de fer una mica d’història de l’indret, també ens acostava a un passat no gaire llunyà en el qual la realitat productiva de la zona era en bona part agrària.